Joc d'adivinança, compost per un que parava, i un organitzador del joc. La cançó era entonada pels altres nens que intervenien a distància de uns 4 ó 5 metres, fent un moviment rotatiu amb les mans, a una senyal de l'organitzador a un nen determinat; aquest tenia que aproximar-se amb cautela al que estava parant, i pegar-li una palmada. Este se n'anava fins a la línea on estaven els altres (sense deixar tots d'entonar l'obstinat) i quan aquest era ja situat, l'organitzador manava al que parava que adivinés qui era el que li havia pegat. Si no encertava se li deia: "torna la farina, que és dolenta" si encertava: "deixa la farina que és bona" parant el que havia estat descobert, i continuant altra vegada el joc.
Joc d'adivinança, compost per un que parava, i un organitzador del joc. La cançó era entonada pels altres nens que intervenien a distància de uns 4 ó 5 metres, fent un moviment rotatiu amb les mans, a una senyal de l'organitzador a un nen determinat; aquest tenia que aproximar-se amb cautela al que estava parant, i pegar-li una palmada. Este se n'anava fins a la línea on estaven els altres (sense deixar tots d'entonar l'obstinat) i quan aquest era ja situat, l'organitzador manava al que parava que adivinés qui era el que li havia pegat. Si no encertava se li deia: "torna la farina, que és dolenta" si encertava: "deixa la farina que és bona" parant el que havia estat descobert, i continuant altra vegada el joc.