Aquesta és una de les moltes cançons amb la dualitat idiomàtica (Castellà - Valencià) producte de la mescla de les persones per raons de conreus, o bé de llaços d'emparentament i podem comprovar, com dins d'un mateix tema cantem les dos primeres estrofes amb una llengua i les altres dos amb un altra.
Cal diferenciar que no és el mateix, aquest cas d'abans; que un bastant comú que consisteixen en castellanitzar algunes paraules dins d'una cançó en valencià; com a l'inversa.

Polsa ací per escoltar la cançó.

Al buen pan de Aragón
muchachas acudid,
que lo vendo barato
y me tengo que ir.

Al buen pan de Aragón
muchachas acudid,
que lo vendo barato
y me tengo que ir.

Ai! sin sal, sin sal
al mig del bancal
a la teua "novia"
li he vist el brial.

No porta brial,
que porta vestit,
ai! sin sal, sin sal
a la mitjanit.

Aquests darrers versos també es deien així:

No porta brial
que porta vestit
que jo li l'he vist
a la mitjanit.